Per què les aeronaus utilitzen querosè (combustible de reacció)?
Apr 29, 2026| Avui, donem per fet que els avions a reacció cremen querosè. Però en els primers dies de l'aviació, els avions funcionaven amb la mateixa gasolina que el vostre cotxe. Per què el menú ha canviat tan completament? Aquesta història no és només una història de tecnologia del combustible-és una saga de seguretat, rendiment i intercanvis d'enginyeria-.
Part 1: L'era dels pistons (1903-1940) - Breu regnat de la gasolina
El primer vol dels germans Wright va utilitzar gasolina. Els primers avions utilitzaven tots motors de pistons, similars als motors dels cotxes, de manera que la gasolina era l'opció natural.
Aviat van sorgir problemes:
Detonació del motor (detonació): per augmentar la potència, els pilots necessitaven relacions de compressió més altes, però la gasolina normal s'encén i detona automàticament-. Això podria reduir la potència o fins i tot trencar cilindres.
Alta volatilitat: la gasolina s'evapora fàcilment a temperatura ambient, creant vapors inflamables. Durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, molts avions es van incendiar o van explotar a terra durant l'aprovisionament de combustible a causa de les espurnes estàtiques.
Gel del carburador a l'altitud: el vapor d'aigua de l'aire d'admissió es congelaria al carburador a gran altitud, bloquejant el motor. Els primers pilots de vegades havien de degotejar manualment anticongelant al carburador.
A la dècada de 1930 es va trobar una solució en forma de gasolina d'aviació, també coneguda com a Avgas. En afegir una substància química anomenada tetraetil plom al combustible, la classificació d'octà es va augmentar de 40 a 100/130 o fins i tot més. Aquest nou combustible, Avgas, es va utilitzar per alimentar alguns dels avions més emblemàtics de la Segona Guerra Mundial, inclòs el caça P-51 Mustang i el bombarder B-29 Superfortress. No obstant això, amb el pas del temps, els efectes tòxics del plom es van convertir en una preocupació important i es van assolir els límits d'octans, fet que va impulsar els enginyers a buscar solucions alternatives.
Part 2: La revolució dels jets (dècada de 1940) - La gasolina està condemnada
El motor a reacció va néixer a la dècada de 1940 (He 178 d'Alemanya, Gloster E.28/39 de Gran Bretanya). La seva cambra de combustió requeria un combustible que pogués:
S'injecta a alta pressió i crema de manera estable.
Pot fluir fàcilment fins i tot quan fa molt i molt fred - estem parlant de -50 graus o -58 graus F, que és el tipus de temperatura que experimentaries quan estigues a l'alçada de creuer.
Lubriqueu l'èmbol de la-bomba de combustible d'alta pressió.
La gasolina va fallar les tres proves.
Requisit de motor a reacció de gasolina de la propietat
Punt d'inflamació ~ -43 graus (-45 graus F) - Extremadament inflamable > 38 graus (100 graus F) per seguretat
Baix-Flux de temperatura baixa Es solidifica al voltant de -40 graus (-40 graus F) Ha de fluir per sota de -50 graus (-58 graus F)
Lubricitat Molt pobre (sec) Necessita una mica de lubricitat per a la bomba de combustible
El gasoil tampoc es va considerar una bona opció. Una de les raons és que és molt gruixuda i no es trenca fàcilment, cosa que fa que sigui difícil d'utilitzar en motors. A més, quan fa fred, el gasoil es fa encara més gruixut i flueix lentament, com la mel. I per empitjorar les coses, pot deixar enrere dipòsits de carboni desagradables que poden danyar el motor amb el pas del temps.
Els enginyers van centrar la seva atenció en el querosè, que sovint es considera el punt mitjà perfecte - ni massa lleuger com la gasolina, ni massa pesat com el dièsel.
Part 3: El triomf del querosè (dècada de 1950-1960) - Establir l'estàndard
Gran Bretanya va liderar el camí: a finals de la dècada de 1940, de Havilland va desenvolupar un querosè d'alta -puresa per a l'avió a reacció "Comet", anomenant-lo Avtur (combustible de turbina d'aviació). Quan el cometa va volar per primera vegada l'any 1952, va cremar querosè.
Els Estats Units van adoptar un enfocament d'assaig i error per trobar el combustible adequat. Al principi, la Força Aèria dels EUA va utilitzar un combustible de "tall-ample" anomenat JP-1, que era similar a la gasolina pesada. No obstant això, aquest combustible va causar molts problemes, inclosos els dipòsits de coc i els freqüents perills d'incendi per fuites. Més tard, durant la Guerra de Corea, el jet F-86 Sabre va utilitzar JP-4, una barreja de gasolina i querosè. Tot i que el JP-4 tenia menys probabilitats de congelar-se, era altament inflamable, cosa que va provocar molts accidents a terra.
La solució final:
Militar: JP-8 (adoptat a partir de la dècada de 1970) - essencialment querosè amb petites quantitats d'additius anti{-estàtic i antigel.
Per als avions, hi ha dos tipus principals de combustible: Jet A i Jet A-1. El Jet A s'utilitza als EUA i té un punt de congelació elevat, mentre que el Jet A-1 s'utilitza en altres països i pot suportar temperatures molt fredes, fins a -47 graus o -53 graus F. Amb el temps, aquests dos tipus de combustible es van convertir en l'estàndard per a tot el món.
Utilitzem una quantitat enorme de combustible per a avions cada any - uns 300.000 milions de litres. I això, gairebé tots els avions a reacció, un 99%, funcionen amb combustibles fets amb querosè.
Part 4: Per què va guanyar el querosè: una revisió tècnica
Quan el punt d'inflamació d'un combustible és alt, per sobre de 38 graus o 100 graus F, vol dir que no es pot incendiar amb una flama nua quan està a temperatura ambient. Això és molt important perquè redueix els riscos d'incendis quan el combustible es manipula a terra o si hi ha una fuita durant un vol.
Punt de congelació baix (< -47°C / -53°F): Remains fluid at typical intercontinental cruise altitudes (around -50°C / -58°F).
Estabilitat tèrmica: no es descompon fàcilment ni forma dipòsits de carboni als intercanviadors de calor d'oli de combustible-(que funcionen per sobre de 150 graus / 302 graus F), que podrien obstruir els broquets de combustible de precisió.
Densitat d'energia favorable: té una densitat d'energia volumètrica aproximadament un 12% més alta que la de la gasolina, la qual cosa es tradueix en un abast més llarg.
Lubricitat adequada: proporciona prou lubricació per als émbols de la bomba de combustible d'alta-pressió (tot i que el querosè modern d'ultra-baix- sofre de vegades requereix milloradors de la lubricitat).
Part 5: El futur: quant temps més dominarà el querosè?
Challenger 1: Combustible d'aviació sostenible (SAF)
El combustible d'aviació sostenible, o SAF, es crea a partir d'olis usats, escombraries de ciutats o restes de granges. És molt semblant al querosè que obtenim dels fòssils, de manera que el podem barrejar amb aquest combustible ara mateix - fins a la meitat i la meitat. El gran pla és no tenir emissions de carboni l'any 2050.
Challenger 2: Hidrogen líquid (LH₂)
Airbus té previst introduir avions de línia-motors amb hidrogen per al 2035. L'hidrogen té zero emissions de carboni i una densitat d'energia gravimètrica molt alta. No obstant això, la seva densitat volumètrica és extremadament baixa, requerint dipòsits criogènics grans i pesats. Es mantenen reptes com la fragilització de l'hidrogen i els riscos d'explosió.
Challenger 3: bateria-elèctrica
Només és factible per a petits avions regionals que volen menys de 500 km (310 milles). La densitat d'energia de la bateria és aproximadament 50 vegades inferior a la del querosè, la qual cosa fa que sigui impossible per a jets grans i de llarg-discurs.
Durant molt de temps, probablement fins al 2050, els grans avions seguiran utilitzant querosè o un combustible similar fabricat en un laboratori. Aquest tipus de combustible fa temps que existeix, però és molt bo en el que fa i és difícil trobar alguna cosa millor. És com l'idioma estàndard de volar, antic però segueix sent la millor opció.
Epíleg: un detall revelador
Frank Whittle, un enginyer britànic, va patentar el motor a reacció l'any 1930. Inicialment va utilitzar gasolina als seus bancs de proves, però no va funcionar com estava previst. El motor vibraria violentament i les llaunes es cremarien. Frustrat, Whittle va decidir provar el querosè - i va ser un canvi-de joc. El motor va començar a funcionar sense problemes de seguida. A partir de llavors, va quedar clar que la gasolina no era la millor opció per a avions grans. Era massa volàtil, massa ràpid i massa perillós. D'altra banda, el querosè va demostrar ser un soci fiable per volar. El seu ritme lent i constant el va fer ideal per al cel.


